Així que a les set del matí es varen desplaçar a Teià, el lloc des de on començaria l’atac al Castell de Burriac , també anomenat de Sant Vicenç, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), al terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme) El Cavaller Josep Mª del Prat, que sempre llueix el color blau en els seus estendards va fer un canvi en les seves defenses, va enfundar-se un nou tabard que li havia portat en Joaquim de Barcelona, per protegir-se de les inclemències del temps, ja  que feia molt de fred. 

A continuació varen enfilar cap a un congost estret i fosc, que els va obligar a reduir molt la marxa, sobretot desprès de veure al cavaller Ramon de Corbera, com perdia l’equilibri i queia de la seva muntura. Sort que és un genet dur i es va refer ràpidament. D’aquesta caiguda el pitjor no van ser les rascades i algun bony a la seva muntura, sinó que va perdre la bossa dels diners i els documents d’acreditació. El dissabte que ve hi hauran de tornar-hi, a veure si la troben.

La conquesta del Castell de Burriac estava a prop, només quedaven quatre-cents metres de pujada per arribar-hi. I això va esperonar-los, bé, diguem que a un, en Josep Mª del Prat, no tant i es va despistar i es va perdre. I com sempre quan va arribar a dalt, el castell ja se havia rendit als Cavallers de La Penya BTT 5+1.

Un cop conquerit el castell, era qüestió de trobar un posada per menjar, l’esforç els havia donat ganes de menjar. Però no sabien a on anar. I va ser en aquell moment que se’ls va aparèixer la “bella”, al costat de una creu de ferro, amb el seu gos. Diuen que antigament des de el castell baixava una noia molt bufona a trobar-se amb un xicot, que estaven molts enamorats i que la creu ha quedat com testimoni del seu amor. No saben si se’ls va aparèixer per ajudar-los, i si el gos era el seu amor, que l’havien encantat, la veritat, tampoc els importava gaire, el que volien saber, era a on podien menjar i la “bella” molt afable els hi va aconsellar que anessin a Cabrils a la posada La Concòrdia, no podia ser d’una altra manera ja que concòrdia vol dir “estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues persones o més”. ¿Què us recorda?

No varen ser tot flors i violes per arribar a la posada, la muntura d’en Lluís del Clot a la baixada va sofrir una punxada al darrera, el que els va obligar a parar-se i arreglar el desperfecte. En Joaquim de Barcelona ja ho va dir; Lluís has de fer millores a la teva muntura.  

Els hi va costar poc trobar La Concòrdia, està en el centre de la ciutat, una posada autèntica, de les d’abans. Els cavallers si varen trobar molt bé, es van afartar força i varen comentar amb satisfacció com havien conquerit el castell i dubtaven si la “bella” estava per casualitat en aquell solitari indret o si havia aparegut per ajudar-los. No ho sabran mai...

Amb el dubte al cap varen reprendre el camí de tornada, passant abans per Vilassar de Dalt a on varen aprofitar per saludar a en Jordi, cunyat d’en Josep Mª del Prat. A partir d’aquí l’expedició es va fraccionar en dues.

En Joaquim va tornar pel camí previst al començament de l’expedició, mentre que la resta de cavallers van optar per tornar per un itinerari alternatiu que l’escurçava, ja que en Lluís del Clot, per motius familiars, tenia que estar d’hora a casa.

El Play Immòbil Cavaller