Hola companyes i companys, 

Sense cap dubte es la sortida perfecte, tal com ens ha dit el Pere, recorregut ideal, paisatge esplèndid, esmorzar de forquilla i ganivet i ambient fantàstic.

Aquests sòn els ingredients ideals per acollir a un nou membre a la Penya BTT 5+1, el Pere, que ahir va integrar-se amb a nosaltres, al que li donem la benvinguda i que esperem vingui més vegades.

No érem tots els que havíem de ser, varen faltar alguns membres de la penya per diferents motius, però que esperem puguin incorporar-se el més aviat millor.

En quant a l'excursió, tal com ja he comentat al començament, ha estat perfecte, a les vuit del matí les campanes del poble del Montseny ens donaven la sortida. Feia una mica de frescota, però es podia aguantar. El Quim, ha pres el mando de guiar-nos fins a Coll Fòrmic, a on teníem que fer parada i fonda i trobar-nos amb el Lluís que ens acompanyaria a l'hora d'esmorzar.

El Quim i el seu company el Xavi, en millor estat de forma que els demès, anaven pel davant, i el Ramon, en terra de ningú, anava fent d'enllaç amb els que veníem darrere, el Pere i un servidor. La veritat, no és que jo esperés al Pere, es que jo tampoc tenia mases forces i amb l'excusa d'esperar-lo, aprofitava l'avinentesa per anar més tranquil. Aquesta tranquil·litat ens permetia gaudir del paisatge, observant les estampes bucòliques que mostra la tardor pel Montseny i xerrant de aquestes coses feia que fos més plaent la pujada i no notéssim la seva duresa.

I així varem arribar a Coll Fòrmic, amb una mica més de retard que els altres, però havent paladejat i asoborit un magnífic recorregut. Ara ens tocava recuperar forces per fer la segona part, El Pla de la Calma.

L'esmorzar al Restaurant de Coll Fòrmic, com sempre, molt bé, alguns hem fet els clàssics peus de porc a la brasa gratinats amb all i oli, i altres han degustat diferents plats que també han resultat estar molt bons. I per acabar el cigalons de conyac i d'anís de la nostra ampolla particular, que com podreu veure per les fotografies es de un tamany espectacular.

Desprès de agafar forces i haver arreglat el món, havia que continuar l'excursió, ens tocava passar pel Pla de la Calma, que de pla només en té el nom, per què tant si vas com si tornes, sempre fa pujada.

I un cop superat el Pla de la Calma, tot era baixada, passant pel Molar, a on ens esperava la Sra. del mas per ensenyar-nos els bolets que havia trobat i amb la que hem petat xerrada un estoneta i desprès continuar fins les Piscines del Montseny a on començava els dos últims kilòmetres de pujada per arribar al punt final.

Però per donar-li més emoció a l'excursió el Quim va punxar la roda del darrere, aquesta famosa roda més gran que les altres, i es clar al ser més gran té més possibilitats de punxar, pura lògica.

I amb la solidaritat de tot l'equip varem solventar-li el problema i varem arribar sans i estalvis al final de l'excursió

I aquí s'acaba aquesta mini crònica, no gaire inspirada, però ja se sap, a vegades no tot pot ser perfecte.

Adéu siau.

El Play Immòbil