CASTELL DE BURRIAC II PART: A LA RECERCA DE LA BORSA PERDUDA

 

Dissabte 19 de febrer de 2011, els que quedaven de l’ encara més delmada Penya BTT 5+1, només tres, en Lluís del Clot, en Joaquim de Barcelona i en Josep Mª del Prat, varen decidir retornar al Castell de Burriac a la recerca de la borsa perduda d’en Ramon de Corbera, que absent per tenir que rendir homenatge a qui serà a partir d’ara la seva cap de rutes, no els va pogué acompanyar.

 

Sabien que seria una empresa molt difícil, tant com cercar el Sant Grial, però com que son homes molt forts físicament i mentalment varen decidir fer-la. El lloc de partida seria  la Conreria, petit cim a dalt de Badalona, des de on organitzarien l’expedició.

 

Començava a clarejar el dia i estaven a punt de sortir, quan en Lluís del Clot se’n va adonar que encara tenia malmesa la seva muntura, de l’escomesa al Castell de Burriac de la setmana passada, així que, varen tenir de fer les reparacions pertinents. Un petit contratemps que no els va retardar molt.

 

Seguint l’itinerari que portaven marcat en el seu G.P.S. varen començar a enfilar el camí, que el Sol amb els primers rajos del matí il·luminava, amb molta força i tenacitat. La marxa era ràpida i ningú parlava, els tres senyors de la btt, estaven pensatius, serraven les dents a les fortes pujades i deixaven anar tot el pes de les seves armadures a les baixades, per no perdre temps i arribar abans que ningú al lloc a on se intuïa que podia estar la borsa.

 

La recerca els tornava a portar a unes contrades conegudes, però a la vegada diferents a l’ultima vegada, la pluja dels dies anteriors havia canviat el paisatge, la humitat havia fet sortir molta molsa i les muntures relliscaven, els corriols per on transitaven eren verdaderes trampes sorrenques, que constantment els posaven en perill.

 

Per fi en un petit clar del bosc, des de on es divisava el Castell de Burriac, fent un gir a la dreta varen trobar el lloc a on el cavaller Ramon de Corbera, presumptament hi havia perdut la seva borsa. Els tres cavallers varen començar a cercar-la amb molt afany, patint les esgarrinxades que branques i branquillons els feien a les seves carns.

 

La recerca va ser infructuosa i varen decidir tornar. Els tres marxaven capcots i comentaven entre ells que la borsa se havia tingut de perdre’s en algun altra lloc.

 

De tornada al passar per davant de la creu de l’Abellà, si hi van parar un moment i mentalment varen fer la pregunta: potser els enamorats si que sabien a on estava la borsa.

 

A partir d’aquí havia que reprendre el camí per arribar al Campament, a on el Lluís havia deixat el seu transport. I arribar-hi els hi va ser molt dur, el Sol que el matí els hi havia donat caliu, trencant la fredor de la nit, començava a fer estralls i s’estaven quedant sense aigua. La “pajara” començava a volar per damunt dels seus caps. Tenien que resistir, era el “ser o no ser” dels senyors de la btt, no podien caure en el desànim encara que no haguessin assolit la fita de trobar la borsa.

 

I així, sofrint, varen arribar al Campament. I aquí es va a tornar a fraccionar l’expedició, com la setmana passada. En Joaquim de Barcelona va convèncer a en Josep Mª del Prat per acabar l’expedició arribant al Clot, a on en Josep Mª tenia el seu Campament i el seu transport.

 

En Josep Mª del Prat sense gaires forces per portar-li la contraria, si va avenir, i va prendre la decisió d’acompanyar-lo, una decisió que va ser força desafortunada, ja que quasi tot el camí el va fer “grogi”, i en Joaquim de Barcelona va que tenir que arrastrar a ell i a la seva muntura fins al Clot.

 

Diuen que una imatge val per mil paraules, pues la imatge de veure arribar els cavallers desfets física i moralment, demostra l’àrdua i difícil que era aquesta recerca. No fa falta dir res més.

 

“Moraleja”: La pròxima vegada hi anirà sa tia...

 

El Play Immòbil Cavaller destrossat.