CIM DEL BALANDRAU

El Balandrau és una muntanya de gairebé 2.600 metres que es troba situada en el nord de la comarca del Ripollès i relativament pròxima a Núria. És bastant coneguda pels muntanyistes catalans, encara que no rep tants visitants com altres muntanyes emblemàtiques de Catalunya (Pica d'Estats, Pedraforca o Puigmal, per citar uns exemples). La ruta, en pujada, no té cap dificultat tècnica (excepte els últims metres), però la baixada és "fora pista".

Sortim des de Ribes de Freser per la carretera de Pardines, i quan vegem l'indicador de Tregurá, ens desviem a l'esquerra, agafant pista asfaltada que ens durà al barri de ribes altes (és una llàstima, perquè aquesta pista l'acaben de encimentar fins a passat el desvio que ens duu al Serrat - algú a qui no li ha agradat això, ho ha deixat bé gravat en el sòl, amb un bonic missatge per als polítics-), sent sempre les indicacions que ens duen A Tregurá.

L'ascensió per la pista el fàcil, ja que està molt bé compactada, amb poques pedres, i el desnivell és gairebé constant entre un 6% i 8%. Una vegada arribem al Coll de Meianell, la pista deixa d'ascendir, començant un lleuger planatge, cosa d'agrair, ja que a part de recuperar forces, podem admirar as increïbles vistes que ens brinda la muntanya - podem veure tot la vall de Camprodon, així com una magnífica vista del taga, balandrau i els tres pics-. Passat el refugi de Tregurá, imperceptiblement surt un caminet a l'esquerra (com veureu en el track, ens passem de llarg el desvio i vam haver de tornar), que ens durà fins a la precària pista que ascendeix al coll dels tres pics. Aquest tram no és tan còmode d'ascensió com fins a ara, ja que hi ha molta més pendent i el terreny no és tan bo, i la cosa es complica passant la font de font lletera, ja que la pendent augmenta tant, que l'últim tram d'ascensió s'ha de fer a peu.

Una vegada en la Collada dels tres pics, vam prendre un respir, i vam començar a caminar, pujant al primer dels tres pics, vam passar el segon i vam muntar amb bici fins al peu del Balandrau. Ara comença una curta, però penosa ascensió a peu fins al cim del Balandrau. Fem les fotos de rigor, veiem el paisatge, i comencem el descens, però, per on? No hi ha camí, només un enorme i empinat prat, per tant la primera meitat del descens és per fora pista. en un moment descendim 300 metres. A l'arribar a l'ataialador - és un inconfundible penyal enmig d'un prat - comença un empinat camí entre avets que descendeix per la carena de la Caixeta, que ens deixarà en una pista (ara l'estan arreglant), que duu fins al refugi de ribes altes.

Recorregut

Perfil altimètric del recorregut

Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS

INDEX IBP

133 BB