Integrants de l’excursió. L’ós de la pradera, El ratpenat de Corbera, El Play Inmòbil i els sherpes Pepo i Carles. (Ens ha fallat L’esquirol volador).

La foto també està feta a Corbera però és d'un altre dia, i s'ha de treure el Quimet i el Lluís i afegir el Josep Maria i el Carles.

Itinerari pensat en primer lloc: Fer un cim molt alt, cosa que ha sigut desestimada.

Itinerari fet:De Corbera a Olesa de Bonesvalls.

Kms:Aprox. Uns 30 i pico (sorry, volia dir escaig), "bueno posa lo qu’et sembli".

Avituallament previst a les 12 hores a la finca de la família Priu-Torns, menú: Lapin (conill), butifarres (blanca i negre), xai, mongetes, torrades, anxoves, olives, amanides, porró de clares, porró de vi i gasosa, porró de cava, porró de moscatell, sigalons, coques, músics, etc.., un escàndol dels grossos......, hora en què ha acabat l’avituallament: les 17 hores.

Detall de l’etapa: Un cop decidit l’itinerari , els sherpes Pepo i Carles s'han posat al cap de l’expedició i ens han portat per camins pedregosos i infernals, bordejant grans precipicis (bueno, com es digui), però els "viejos rockeros" hem resistit com "cosacos", demostrant que nosaltres no ens morirem mai, ens hauran de matar, i si es a polvos millor.

Bueno continuant amb l’excursió que es el que compta, hem arribat al cim de l'Ordal (No a casa del Dordal, que no es lo mateix), i després de passar per un "sendero" (Lluís tradueix si et plau), en el qual els que anaven davant han vist molts conills, peluts i orelluts, hem arribat a Olesa de Bonesvalls.

Després de ser rebuts per l'Alcalde, que ens ha informat que les papereres eren per posar piles i que les deixalles es posaven als contenidors adients per cada cosa, els blaus, els verds, els grocs, els liles, i que ara en faran de més colors......

Un cop rebuda la informació del Sr . Alcalde hem decidit prendre un refresc i continuar la marxa de tornada a fi d’arribar puntuals a l’avituallament , només pensant amb el conill que ens esperava, tant hi pensàvem que els que anaven davant n'han tornat a veure, quina sort que tenen aquests xics, els que anem al darrere no veiem mai res. I així hem arribat puntuals a l’avituallament.

Que haig de dir, com sempre que no ve el Lluís, que avui tampoc hi ha foto.

El que sí haig de dir és que l’acollida a casa de la família Priu ha estat excepcional, i que hem passat un día meravellós. I des d'aquí vull donar-los les gràcies.

El Play Inmòbil.Com.