Mini. mini, mini crònica de la sortida 

Si la setmana passada, el Presi va improvisar una excursió per l’Anoia, girant de cap per a vall les muntanyes, per què resultés la ruta sempre de baixada, aquesta setmana com que no estava ell, han pres el comandament de la sortida el Quim i el Ramon i varen triar una pujada de 20 i escaic kilòmetres.

Els dos xicots estan amb una segona joventut, de sortida veren marcar un ritme impossible de seguir, i amb un tres i no res en van deixar despenjat.

Total, l’excursió va ser que, dos anaven per davant passant-se-us la mar de bé, i un pel darrere patint la solitud de la pujada.

Tot això té una explicació, en Quim quan s’olora que algú està en forma i li pot fotre canya, en aquest cas el Ramon que ho està, comença forçar el ritme a veure si el deixa,i les conseqüències les paguem els que no estem forma, que no podem entrenar per què treballem a la fàbrica, o no seguim dietes d’aprimament per deixar-nos el cos “Danone”.

Perdoneu-me, però algú ho havia de dir.