CASTELL D'ESCORNALBOU
(ALT CAMP)
30 de juny de 2007
Introducció:
Aquesta ruta està extreta de la pàgina web http://www.cicloide.com/ i és la número 466 i els seus autors són la colla Corre-cuita Bici de Reus.
El castell d'Escornalbou
Integrants de la sortida:
El Ramon, el Lluís i el Josep Maria davant de l’església del Monestir d'Escornalbou
Recorregut:
La ruta surt de Montroig del Camp en direcció a Riudecanyes, molt ben indicat. arrivada al pantà de Riudecanyes. LLavors en lloc de continuar la ruta 10 de centre BTT (que ja comença l'ascens al castell), continuem pels camins que borejan tot el panta fins arrivar a Duesaigues. Continuem fins l'Argentera i llavors agafem el cami (ben asfaltat) que fa l'ascens al castell d'Escornalbou per la seva cara sud. Vam decidir aquest cami ja que l'ascens per camí el vam considerar massa dur i en canvi fet per camí asfaltat és més facil). Arribada fins dalt de tot del Castell. El descens es fa seguint una altra vegada la ruta 10 del centre BTT per un camí bastant pedregos fins Vilanova d'Escornalbou i posteriorment continuar fins Montroig.
|
|
|
|
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
Perfil altimètric del recorregut |
Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS |
Monestir d’Escornalbou: Antiga canónica angustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou) situada en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bárbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m. alt), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
Fou fundat ver el 1166, en fer donació Alfons I de Catalunya-Aragó del lloc i antic castell d’Escornalbou, destruït i deshabitat (havia pertangut al valiat musulmà de Siurana), a Joan de Sant Boi per tal que restaurès la fortaleza i aixequés una església i una canonja, que depengué de l’arquebisbat de Tarragona (baronia d’Escornalbou). El 1198 l’arquebisbe Ramon de Castellterçol renovà la donaciò i establir que els priors serien elegits amb intervenció de la mitra tarragonina i el prior intervendria en el nomenament dels arquebisbes. Però el 1219 els canonges nomenaren prior perpetu l’arquebisbe Espèrec de la Barca i els seus successors.
El relaxament que sofrí la canònica al s XIV no pogué ésser aturat per l’intent de reforma del 1387, i s’anà decandint fins a la seva supressió el 1574. El 1580 s’instal.là al monestir una comunitat de franciscans observants hi fundaren un seminari per a les missions americanes. Aquesta darrera comunitat tinguè una gran activitat apostòlica i fou un notable centre de difusió de literatura religiosa popular (catecismes, poesies, llibres de pietat); s’hi destacaren les figures de Francesc Baucells i d’Isidre Febrer. La comunitat intervingué activament en la guerra del Francès (1811).
Pel seu caràcter monárquico-absolutista fou suprimida pel govern del Trienni Constitucional (1822), però la ràpida caiguda d’aquest li permeté de subsistir fins a l’exclaustració del 1835.
Al començament del s XX Eduard Toda restaurà el monestir i reféu una bona part de l’antiga biblioteca. La part més notable del conjunt, de característica pedra rogenca, és l’església, consagrada el 1240, románica de transició; el claustre, que havien desfet els franciscans, fou refet en un altre lloc, a manera de galeria, pel mateix Toda.
Poblet de l'Argentera vist des d'el cami rural de Duesaigües
