Masia de Can Prat (539 m.) envoltada per terres de conreu a l'est que baixen cap al sot de Fontdecorps, i bosc d'alzines a ponent, amb avets al davant. Tot al voltant es troben grans pedres de forma rodona que sembla ser que es van desprenent del Turó del Moixell. Els boscos dels voltants van quedar afectats pel gran incendi de 1994.

Masia de Can Pere Llop (584 m.). S'accedeix des de la pista de Gualba a Riells de Montseny. Fins a l'any 1939 no s'hi podia arribar amb cap classe de vehicle, solament hi havia camí de ferradura.

Els Vimeners (980 m.): Masia de planta rectangular i dues alçades amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a façana principal. Adosat al lateral dret de la casa original es percep un annex també de planta baixa i pis. Façanes amb parets de pedra rejuntades i obertures rectangulars ben ordenades amb brancals i dintells de pedra. A la façana principal hi trobem un rellotge un xic esborrat on es pot llegir: Any 1932-Josep Rovira Moner i una era empedrada alçada per un mur de pedra.

Bona part dels personatges que formen les supersticions i llegendes del Montseny tenen l'origen al gorg Negre, situat dins el curs  de la riera de Gualba, uns metres més amunt del salt. Ja al segle XVI es creia que el gorg Negre era el lloc on es banyava el mateix dimoni i on les brixes es reunien per celebrar el sàbat (culte al diable)

A banda de l'esoterisme, el gorg Negre també ha generat la llegenda que assegura que les seves aigües es comuniquen amb un altre gorg de Mallorca, el gorg Negre és inaccesible des del salt de Gualba, per arribar-hi cal prendre un camí que surt de Can Prat, a la pista que duu fins a Riells o tal com vam fer nosaltres baixar des d'el pantà de Santa Fe.

Mines de Can Sala: Mina dedicada a l'extracció de marbre de Gualba, explotades des de fa molt de temps. També s'extreu Calcita, Pirita, Serpentina, Magnetita. Fins fa uns anys les galeries tenien unes mides d'uns 6 m d'amplada per 12 d'alçada, actualment amb la maquinària més moderna les mines fan 6 d'amplada per 6 d'alçada. Les galeries estan fetes l'una al costat de l'altre, tant de llarg com de través, deixant-hi una pilars de 6 per 6 m en quadre, per aguantar la muntanya.