SORTIDA PER L

D'esquerra a dreta, Josep Maria, Lluís, Quimet, Ramon, Manel, Cesari i Francesc a Sant Jaume de Montagut

Sortida circular des de Santes Creus passant per Les Pobles, l'Arboçar, coll de la Torre, Sant Jaume de Montagut, coll de Montagut i esmorzar a Querol tornar per el "Pont dels quatre ulls" cal Baldric, cal Mandil, Cal Rosic, Pont d'Armentera i Santes Creus.

Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus), del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l'esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al sud) i de la Font de la Figuera (al nord); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.

Les terres de la fundació primitiva a Valldaura (Vallès Occidental) foren donades (1150) per la casa Montcada amb la cooperació de Ramon Berenguer IV i el bisbe i la canònica de Barcelona a la Gran Selva (Llenguadoc). El 1152 ja era abadia amb el nom de Valldaura. Les gestions per al trasllat culminaren amb la cessió (1158) per Ramon Alemany del territori de Santes Creus.

Aturades les obres per conflicte jurisdiccional entre els bisbats de Barcelona i Tarragona, els monjos s'hi establiren el 1168 com abadia no sotmesa a cap bisbat i amb el nom de Santes Creus. El 1174 començaren les obres de l'església, la sala capitular, el templet i el dormitori, i fou traçat el claustre cistercenc.

La comunitat tingué granges agrícoles i ramaderia transhumant. Al s. XII la biblioteca tenia més de 40 còdex, i 22 més hi foren escrits abans del 1213. El cartulari major o Llibre blanc fou escrit entre el 1194 i el 1197. El 1225 restaren inacabades i practicament aturades les obres monumentals.

L'abat Calbó obtingué donacions dels nobles que participaren en la conquesta de Mallorca i que són enterrats al monestir. El 1229 ja havia fundat l'hospital de Sant Pere dels Pobres.

Montagut:
Despoblat recent del municipi de Querol (Alt Camp), situat al vessant septentrional del carecterístic puig de Montagut (963 m alt), cim del sector de la Serralada Pre-Litoral Catalana, que domina, el congost del qual el Gaià s'obre pas cap a la mar. El poblament era dispers i centrat per l'església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l'antiga parròquia i santuari de Valldosera. Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja al s X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Querol (Municipi de l'Alt Camp):
	És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l'Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S. Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i S per la serra de la Plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (963 m), al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Limita amb els municipis del Pont d'Armentera (W) i Aiguamúrcia (S), dins la comarca de l'Alt Camp, Pontons (E), a l'Alt Penedès, la Llacuna (E) i Santa Maria de Miralles (NE) dins l'Anoia, i Pontils (N), dins la Conca de Barberà. Comprèn, a més del poble de Querol, cap de municipi, el poble d'Esblada, els despoblats de Bonany i Montagut, l'antiga quadra i església de Valldossera, el veïnat d'Albereda, diverses urbanitzacions com el Mas Vermell, el Mas Gassons i els Ranxos de Bonany, i els antics castells de Saburella i Pinyana. La via de comunicació principal és la C-37 d'Alcover a Manresa, que connecta els pobles de Querol i Esblada, al N del qual surt la carretera local que porta a Pontils i Santa Coloma de Queralt.
Saburella:
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur. Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa. Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló. L'església era dedicada a Sant Miquel.