Sortida:
30 de Setembre de 2006
Excursió: Pantà de Susqueda – Can Serrallonga – Monastir de la Mare de
Déu del Coll - Pantà de Susqueda.
Integrants:
Lluís, Ramon, Manel i Josep Mª
Distància: Veieu el recorregut. Pocs, però forts i de pujada.
Títol: La Ruta d’en Serrallonga
|
 |
En primer lloc, avans de
començar la crònica d’ aquesta setmana, vull donar les gràcies als meus
companys de la Penya, pel seu detall. M’han tornat a regalar una càmara de
fotografiar, que no em mereixo, ja que no vaig saber conservar l’anterior.
Com que sóc lent de
reflexos, potser no hi he estat prou expressiu quan me l’han donat, però la
veritat és què no m’ho esperaba i he quedat molt sorprès. I
la veritat és que he estat molt content. Així que, xicots, moltes
gràcies i un fort petonàs per a tots, sense mariconades eh !!
Després de dit això anem
per la crònica d’avui que és el que importa.
|
|
El Manel que es un gran
explorador de la comarca de la Selva ens ha preparat una excursió per la
ruta del bandoler Serrallonga, i la veritat és que l’ha encertada, és una
ruta espectacular.
La ruta comença al pantà
de Susqueda, veieu unes quantes fotografies
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
La ruta està molt ben
senyalitzada i es passa per moltes rieres i rierols. |
|
És una ruta que
s’endinsa pel bosc entre mig d’alsines, castanyers (força plens de castanyes
en aquesta época de l’any), pins i molta vegetació, tanta que li costa molt
entrar el sol i queda moltes vegades enfosquida. No m’extranya que el
bandoler si trovés tant segur. |
 |
|
|
I la veritat, és que a
mida que l’anavem fent ens sentiem una mica bandolers, la foscor del
paratje, l’ampar de la vegetació, el silenci que només es trencaba amb el
trepijar de les nostres montures ens protegia, sabiem que a pesar de la
dificultat de l’excursió, del pedregam del camí i les punxades sofertes
acabariem per arribar al monastir de la Mare de Déu del Coll que era la
nostra fita. |
|
En aquesta fotografia
podem veure les restes de la masia Serrallonga, totalment cuberta d'herbes.
Un servidor que no anava gaire bé de forces, m’he quedat una mica enrera
(dicho en español “rezagado”) i he anat recordant el que de petit havia
llegit del bandoler Serrallonga, a la vegada que recordava la cançó que en
Lluís Llac en va fer d’aquest singular personatje, que el temps a barrejat
la seva història real amb el mite. |
 |
|
 |
En Joan de Serrallonga,
va neixer a Viladrau el 1594, nom popular amb què és conegut Joan Sala i
Serrallonga, bandoler nyerro ( Membre d’un d’els dos bàndols en que estava
dividida la noblesa catalana al final del s. XVI i al comançament del
XVII) i cap de quadrilla esdevingut famós per les seves actuacions de
bandidatge, segrestos i la seva resistència a les forces centralistes. Fou
detingut el 31 d’octubre de 1633 prop del mas Agustí, de Santa Coloma de
Farners, ( No sabem si hi ha una caseta petita de fusta), per una delació de
l’hereu del mas, i dut a Barcelona, on després d’un llarg procés i tortures,
fou ajusticiat amb tot escarn i crueltat el 8 de gener de 1634. El seu
indiscutible valor i la fama popular el feren tot seguit objecte de cançons,
auques, danses i fins i tot d’una comèdia. |
Així sentint-me bandoler
anava patin la pujada, absort el pensament amb les dificultats que deurien
de tenir aquells homes marginats i fora de la llei per sobreviure en
aquells paratges, i de fet es que el em pasaba a mi en aquells moments, “la
pájara” de la gana m’estava apretant força. Però, he recordat el que m’ ha
dit el Manel al començament de la pujada, que en el camí i trobariem arbres
de diferents clases, i que els homes que antigament feien aquella ruta
podien alimentar les seves cavalleries o que podien alimentar-se ells
mateixos. I és veritat que al costat del camí he trobat pomers, castanyers,
cireretes del bosc i d’altres i així m’he avituallat i he recuperat les
forces que m’han ajudat a arribar fins al monestir de la Mare de Déu del
Coll.
|
Pel camí de pujada al
Santuari del Coll, podíem observar al fons el pantà de Susqueda
|
 |
|
|
|
 |
 |
| |
|
|
El santuari del Coll que
està situat a 821 m. alt en el poble del Coll, que pertany al municipi de
Susqueda (Selva) al límit amb el terme d’Osor, prop del coll de Nafrè, a les
Guilleries.
En el monastir del Coll
(Santa Maria del Coll) hi resten l’esglèsia romànica (ss XII-XIII),
restaurada, la casa rectoral i una hosteria; es parròquia del poble del Coll
des del 1855, i santuari marià.
|
 |
 |
 |
| |
|
 |
I ha estat la hosteria
el que primer hem visitat, cosa natural tenint en compte que hem arribat
bastant “desfallecidos”. Aquí entaulats i gaudint d’unes vistes
espectaculars, tant externes com internes (tot ho veiem blau cel), i molt
ben atesos, hem endrepat una serie de plats que hem compartit entre tots,
així ningú es quedaba sense probar res.
 |
| |
|
|
Desprès de fer-me
entrega del regal (avans esmentat), i de pendre el sigaló que tancaba
l’àpat, en Manel ens ha fet de cicerón i ens ha mostrat les antiguitats i
curiositats de tota la població així com els paissatges que és poden gaudir
des d’aquella alzada.
|
 |
| |
|
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
|
Un cop acabada aquesta
visita cultural pel poble del Coll hem agafat les nostres montures i hem
començat la baixada, que aprofitant l’avinentesa dels fruits caiguts dels
castanyers he recollit unes cuantes castanyes per portarli a la Carme.
La veritat és què ha
estat una excursió molt interessant, a pesar del patiment sofert en alguns
trams, degut sobretot a la meva baixa forma. Però com he dit al començament
molt espectacular.
|
| |
|
|
Més
fotografies de la sortida |
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
 |
 |
| |
|
|
