Com diu el Lluís hem tardat dotze anys anar tots igual, menys un, i això ha estat gràcies a  l’espònsor Tecniruta que ha apostat pels vells “rockers” de la “mountaine bike” perquè lluïm el seu nom en el nou equipament.

Sense pensar-nos-ho dues vegades varem decidir fer l’estrena aquest dissabte. Ni més ni menys, Carnaval, un bon dia, oi que si?Així a les vuit del matí varem començar la nostra particular rua per terres de Granera, lloc en el que sempre acostumem tenir ensurts, el més habitual es el de perdre’ns. I teníem tots els números de que això podia passar, la boira ho cobria tot i ens costava trobar la ruta que havien triat el Quim i el Lluís, que per posar-hi més emoció van decidir fer-la al inrevés, o sigui teníem que pujar per on es baixava i teníem que baixar per on es pujava.

La nit passada havia està molt freda i els camins estaven ben gelats, el perill de relliscades era important, i més tenint em compte que l’amic Quim ja n’havia fet una de bon matí i sense la bici. Per treure’ns el fred de damunt pedalàvem amb energia i anàvem observant la presa  del pantà de Marcet que tenia una capa de gel ben gruixuda, que et donava les ganes de fer una exhibició de ball, però la prudència va fer que ens ho miréssim a distancia, encara que l’agosarat del Ramon va fer una excursió fins a la clau que obria la porta que regula el cabal de l’aigua i que quan s’obra crea un saltant, que també estava gelat i gelats estàvem nosaltres veient-lo.

Desprès d’aquesta paradeta per fer unes quantes fotografies, varem continuar la marxa, que a mida de que anava passant el temps, la boira s’aixecava i començava a  treure tímidament el cap el sol, el que ens permetia veure amb més claredat ruta i gaudir del paisatge, i així hem arribat a l’Ermita de Sant Julià d’Uixols, quan portàvem dues hores de trajecte, hem fet una altra parada i hem fet les fotos de rigor, a partir de aquí hem continuat,  la fita següent era arribar al Serrat de les Pedres (954 m.), a on sospitàvem que podíem trobar al Rei del Carnestoltes, i esperant trobar el ninot de palla se’ns ha fet la pujada més  suportable.

Desprès de l’àpat i de discutir sobre la nova llei laboral, hem continuat l’excursió, ja que encara ens quedava un bon tros fins arribar a on teníem el cotxe aparcat.