RUTA DE LES SEQUOIES

(Sortida des d'Arbúcies i pujar per la pista del Vilar fins a Santa Fe del Montseny, tornar pels Corrals de Perarnau, la Feixa Llarga, Castanyer  gros dels Roters, Can Puig i Arbúcies)

3 de febrer de 2007

 

Introducció:

L'excursió d'avui l'hem batejat com "ruta de les sequoies", perquè pujant per la carretera particular de J. Garolera (de peatge pels cotxes) trobem molts exemplars d'aquests enormes arbres.

La pista enllaça Arbúcies amb el Pla de l'Espinal, pel Vilar i Coll de Té, i guanya en pocs quilòmetres un desnivell de més de noucents metres, tot dintre del terme d'Arbúcies i que permet d'apreciar tota la varietat de vegetació a mesura que augmenta l'altitud.

 

A Can Cassades de Santa Fe del Montseny trobem els tres més grans (veieu foto), són exemplars de gran envergadura que encara poden arribar al doble de la seva grandària actual.

Integrants de la sortida:

El Lluís, el Ramon i el Josep Maria al costat dels tres exemplars de sequoies de Can Cassades a Santa Fe del Montseny

Recorregut:

Traçat del recorregut obtingut pel GPS

Perfil altimètric del recorregut

Track per l'OziExplorer o per el CompeGPS

 

 

Crònica de la sortida 

Excursió: D’Arbùcies a Santa Fé passant per Coll de Té. (La ruta de les Seqüòies) 

Integrants: Ramon, Lluís i Josep Mª 

Distància: 36 kilòmetres ? 

Desnivell acumulat: 1.200 metres

Títol: El tres per tot. 

Aquest dissabte ha estat el número tres el protagonista de l’excursió, és el tres de febrer, i erem tres els integrants. Per tercera vegada aquest any hem sortit només tres, i tres són els que han faltat a la cita “sabatina”. 

Evidentment amb tres bicicletes, i tres maquines de fotografiar per poguer.ho fotografiar tot tres vegades, tant es així que ens hem fet la fotografia de rigor amb les tres seqüòies més grans que hi ha a Santa Fé. 

Erem com un tripartit, tots tres hem estat d’acord amb tot, tots tres hem demanat xai a la brasa a la hora d’esmorzar, i els tres hem pres el clàssic sigaló d’anís, això que per un moment hem estat a punt de demanar un trifàsic. 

Inclòs mentres esmorzavem hem fet una bona xerrada, sobre si els trilers, que son uns senyors que fan un joc en el que es fan servir tres cubilets i s’ha d’ensertar a on s’amaga el cigró, i que normalment actuen a la Rambla de Barcelona, enganyen als passavolants fen trampes o és que són molt ràpids en moure les mans. 

El número tres ha estat una constant tot el matí, tres vegades ens a trucat el Manel, i ens ha dit que el projecte en el que està treballant, i que no el deixa venir, l’estava preparant en tres dimensions, que virtualment es podia anar per les tres estances que hi ha a la seu local. 

Fins i tot la Marisa, l’esposa del Ramon, també l’ha trucat tres vegades, per dirli, que ella avui no dinaria a les tres com sempre, per què ella i la Sra. Antonia, s’havien menjat tres plats dels que fan a Molins de Rei, per a la fira de la Candelera, rememorant els menjars que feien els traginers quan passaven per aquesta localitat i s’aturaven tres dies, avans d’entrar a Barcelona.  

Durant l’excursió ens hem perdut tres vegades, el GPS només aconseguia conectar amb tres satèl.lits, el Lluís no ho entenia, fins  i tot a dubtat quan hem arribat a una cruïlla amb tres camins, que anaven en tres direccions diferents, i que ens portaven a tres llocs diferents. ¿Quin camí haviem de pendre? Al Lluís li ha costat tres segons pendre la decisió, estava clar, ni havia un que marcava que a trescents metres trovariem una casa de pagés, i que era el més dificultós. 

Un cop superat aquest tros del recorregut, en un tres i no res, hem enllaçat amb el camí de tornada, un camí que el Lluís havia cercat dues vegades sense exit, i avui a la tercera l’ha trobat, que es una variant a aquesta clàssica excursió de la ruta de les sequoies, que permet veure, entre mig d’aquests arbres, un castanyer centenari, de formes molt espectaculars. Estic segur que si en Goya haguès visitat aquesta comarca segur que s’hauria inspirat en aquest castanyer per pintar les seves cares d’espant. 

Sense espant pero amb ganes d’arribar al lloc de partida, avans de les tres, hem continuat la marxa, i encara que no s’ho cregui ningú, hem arribat a les tres i tres minuts. I ens hem vegut tres ampolles de suc de pinya. ¿Quina casualitat que siguèssin tres, oi? 

Doncs si, avui el tres ens ha acompanyat tot el dia. 

Així que vaig a allargarme una mica més i la crònica tindrà tres pàgines. ¿No sé, si caldria sortir demà a cercar un número de la loteria que acabés en tres? Vosaltres mateixos... 

El Play Inmòbil – El Play Inmòbil – El Play Inmòbil.

Font del Pont Masia del Vilar
Masia del Vilar
Font de la Noguereta (seca)
   
   
   
   
   

El faitg gros del Pla de l'Espinal

Pla de l'Espinal i font del conill (1.190 m.)

 

Propaganda del lloc de l'esmorzar, a l'esquerra el exemplar d'avet blau situat davant del hostal-restaurant de Santa Fe del Montseny i que suposem que dona nom al Hostal ?

 

 

Can Cassades a Santa Fe del Montseny i els tres grans exemplars de sequoies
   
   

 

Capella de Santa Fe del Montseny i que li ha donat el nom a la Vall, a la dreta pont de fusta en construcció per creuar la riera
   
   
Collet de la Coma (837 m.)
Pla de la Feixa Llarga, el nom de la masia no surt al mapa ?

El castanyer gros d'en Roters

El castanyer gros d'en Roters està a 828 m d'altitud i a prop de la Feixa Llarga, encreuament de camins que porten a Coll de Té, Arbúcies, Riells i Santa Fe del Montseny.

 
Masia de Can Puig (550 m.)