Hola a tothom,
Us envio les quatre fotografies que hem fet avui de la sortida clandestina, o sigui feta secretament.
Com que avui es Sant Silvestre, i es el dia que es corre a la nit, a peu, nosaltres, el Ramon, el Pepo i un servidor hem decidit corre de dia, perquè de nit no ens deixen...
Hem fet 55 kilòmetres, del Prat a Martorell i tornada, l'anada amb el vent en contra, sens ha fet feixuga, però a la tornada amb el vent a la popa i els cigalons, li hem fotut fort, a 30 kms. per hora, no hi hagut ningú capaç de passar-nos, la veritat es que no havia ningú...
Res més per ara, aneu en compte amb el raïm, no us ennuegueu, i sobretot poseu-vos les calces vermelles.
Bona entrada d'any 2012+1
El Play Immòbil Clandestí

1ª Part:

Magnifica excursió programada pel Lluís, per contrades que feia temps que no hi passàvem, un dia excepcional, un restaurant molt bo i la companyia millor, encara que ens han fallat alguns, per motius justificats, per tant la hem denominat com la "L’EXCURSIÓ PERFECTE", sense el George Clooney, es clar. Quaranta set kilòmetres per pistes, sense corriols i trialeres com m’agrada a mi, travessant petits rierols i gaudint espectaculars panoràmiques, això si a un fort ritme, que fins i tot el Lluís me ha dit, afluixa noi, que l’excursió es molt llarga, guarda forces, i quina raó tenia, a la tornada els últims kilòmetres els hi fet bastant petat i traient una mica la llengua.
Ha estat tant fort el ritme que marcaven "los elementillos" que hem arribat al restaurant abans que els nostres convidats, en Tomàs i el Josep, i per descomptat el Pere Caballero, que encara l’estem esperant.Ah!! Aquest xicot no canviarà mai!!!
L’esmorzar al Restaurant El Revolt, de Sant Quirze de Safaja, com he dit abans, molt bo i millor tracte, i això que érem set i fèiem bastant enrenou, amb les ànsies tothom d’explicar les seves batalletes. Desprès d’esmorzar i fer-nos les fotografies de rigor hem continuat la marxa, que a pesar de ser llarga, ens quedaven més de trenta kilòmetres, ha estat molt amena, només ens ha quedat pujar a La Mola, o sigui dos-cents o tres-centes metres de desnivell, i com un servidor ja començava a fer figa (hacer el higo, traducido para el sr. Wert), els hi convençut que es feia tard i ho hem deixat per un altra dia. Ara me’n vaig a sopar i quant torni explico la segona part.

2ª Part:

Ara desprès de menjar-me un bon plat de espaguetis, passo a explicar-vos la segona part de la sortida d’avui, que culmina la "L’Excursió Perfecte", amb només dos protagonistes, en Pepo i un servidor. Anàvem la mar de feliços en el cotxe capa casa, comentant el dia passat, quan de cop i volta, a la alçada de Castellbisbal, el cotxe ha començat a treure fum, a base de bé, els que ens obligat a aturar-nos a la vorera de la autopista, no sabíem si era el turbo,l’oli, o el "recalenton" que portàvem nosaltres. Així que l’hem deixat refredar una mica i poc a poc hem arribat a Molins de Rei, a on l’hem aparcat. I a partir d’aquí ha començat la nostra odissea, que com deia aquell mexicà "me voy a pata al rancho", el Pepo cap a amunt, cap a Corbera, i un servidor cap al Prat i a més ho havíem de fer de pressa, per corríem el perill de que es fes de nit. Per un moment se me ha passat pel cap, i si m’aturo a una farmàcia perquè en donin algun reconstituent, però hi abandonat l’idea perquè podia perdre molt temps per trobar-ne una de guàrdia. Pues que tocava fer, serrar les dents i marcar un fort ritme, però no ha estat fàcil, el vent el tenia de cara i no aconseguia passar de 22 kms.per hora, si, si, com ho llegiu, he anat marcant aquesta velocitat tot el camí. Si al matí anava traient la llengua, a la tarda ja la tenia bífida, perquè la portava a damunt de la roda de davant i en penjava un tros per cada costat. Mentre s’anava fent fosc i a damunt per la vora del riu no es veia ni una ànima, i com que no podia xerrar amb ningú, me ha assaltat el pensament, ara només faltaria tenir una avaria o una punxada, perquè ja sabeu que Murphy viu instal·lat amb mi.
Per sort, o perquè hi ha algú que en protegeix, hi he arribat sa i estalvi al Prat, a quarts de sis. I directe a la dutxa d’aigua calenta i com nou, bé quasi nou, una mica com el Rambo, "no me siento las piernas"....
En sortir de la dutxa, he tingut la trucada del Pepo, dient-me que ell també havia arribat sa i estalvi, però molt més dur. Ja l’he dit jo, no es pot viure tant amunt. A la fi, entre el matí i la tarda, avui m’he cascat 63 kilòmetres, bastant fortets. Si Quim, ja ho sé, que per tu no es res, però per a mi si...
Fins aquí "L’excursió Perfecte". Ara toca descansar. Que tingueu una bona entrada i sortida, uf!! Volia dir, una sortida i millor entrada de l’any 2012 + 1.

Una excursió que no desitjo al pitjor dels meus enemics.
Degut a la manca dels efectius clàssics me ha tocat sortir amb el giga crack, si giga, per què ja es més que mega crack.
Ja us podeu imaginar, la pujada d’anada era tant forta que queia en darrere, me ha passat un xaval i me ha dit,"quedate a un lado, que si me tocas nos vamos los dos pa tras" i quan arribat al costat del giga crack li ha dit, "contigo si que iria a cualquier lugar del mundo",hum, hum...
I fet una piltrafilla he arribat, evidentment,  darrere del giga crack, al restaurant el Cargolet, nom d’abans, ara es podria dir Chin Lu, pues els xinets que tenien al servei els amos anteriors, els hi van fer una OPA hostil i se l’han quedat. Ves que a mi se m’ha acudit demanar un conill de Balaguer, especialitat d’abans, a lo que el xinet se ha quedat petrificat, això si, ha obert ulls, cosa difícil d’aconseguir. Bé, un cop tots hem presentat les nostres credencials hem optat pel bilingüisme,i tot ha estat bufar i fer ampolles (soplar i hacer botellas para el Sr.Wert), i hem demanat els cargols a la normanda i el susdit conill de Balaguer. Com que l’esmorzar es feia una mica avorridor, amb dos personatges només, hem demanat al Ramon que vingués amb la seva senyora i la cosina del Quim, quan han arribat la confraternització xino-catalana ja havia arribat a uns nivells molt alts, que no han tingut de demanar res, els anaven servint tot amb molta celeritat i amb una eficiència admirable, tant que amb un tres i no res, ja ens havien servit tres digestius, i que hem tingut de dir Stop al Chin Lu. De la tornada no cal escriure res, només dir que en pensava que era baixada i uns coll..., ha estat un puja i baixa, que me ha acabat de destrossar, sort  que me he refet al arribar al Prat amb un vermutet i  olives, que el giga crack gentilment ha pagat.I aquí un gos i gat, aquest compte s'acabat.

Sortim des de Mosqueroles, en direcció a Can Riera de Ciret, Can Gensana, Llac d'en Vilada, Mirador de les Guaitadores i pujada al turo de l'Home (1.660 metres) bajada pel mateix lloc, Fontmartina i es,orza a la Costa del Montseny, tornar per acrretera a Mosqueroles.

Sortim des d'Argelaguer, Tortellà, Castell de Sales, Monteia, Orri, Creu de Faja,

Esmorzar al restaurant Collsacreu

Sortida per la Serralada Litoral

Sortida per Collserola

Sortida des de Taradell amb direcció Viladrau, passem per el mas de la Sala (és una masia fortificada del segle XIV que va ser la casa on va néixer el famós bandoler Joan de Serrallonga), continuem pujant fins la font de Font de Llops camí del Matagalls, després baixem cap a Viladrau i passem pel castanyer de les nou branques, esmorzem a Viladrau i tornem per pista fins a Taradell.

Sortida per Corbera de Llobregat

Avui a causa de problemes logístics en Xavi i jo, quan hem arribat a la sortida només faltavem nosaltres, òssia que hem sortit els últims.

De sortida pel riu Llobregat, hem agafat un fort ritme, remuntant corredors fins al Papiol on ha començat les pujada, després un puja i baixa, fins Ullastrell més tard ha vingut la primera pujada forta que ha començat a Olesa de Montserrat fins al Puig Ventós, hem baixat fins a Monistrol de Montserrat i hem enfilat la pujada a Sta Cecília de Montserrat. No he parat en cap avituallament i he hagut d'esperar a les pujades per remuntar, pujant a Santa Cecília algú m'ha dit que era el 125 he apretat amb un fort ritme per guanyar posicions però no quedava temps per més i he entrat el 101 de 980 corredors aprox. 70 kms fets amb 4,12

Crònica del Quim

Amb les previsions del temps a favor, però sabent el fang que podíem trobar, el meu amic Xavi i jo, a les vuit prenem la sortida d'aquesta prova mítica que per mi és una “Quebrantahuesos” amb btt ja que ve gent de tot Espanya en total uns 1.380 participants .

Sabíem que el recorregut era exigent 94 km i 2.456 m acumulat, calia prendre-s'ho amb tranquil·litat però el nostre esperit competitiu ens llançava a agafar el nostre ritme que després de les últimes proves he pogut comprovar que és 16,5 km/hora.

Amb molta gent al voltant, sempre amb dificultats per avançar, pujades matadores, baixades de vertigen, trialeres, pista, de tot una mica, el terreny estava enganxós amb fang, molts bassals alguns dels podies esquivar altres et ficaves directament dins així vam anar pujant i baixant, un trenca cames , les rampes estaven a l'ordre del dia, sempre mirant el comptaquilòmetres, quan vaig arriba al km 75 ja bastant “Cocidito” em faltava la “taxuela” del Coll de Mussarra, i el puges donant tot el que et queda, per que després saps que és tot baixada fins a la meta.

Una de les proves més dures que he fet, però estic satisfet, Temps total 5,49 el 178 de 1380 mitjana 16,15 km / hora. L'organització un 10 el recorregut espectacular

Sortida pel delta del Llobregat

Sortida des d'Aiguafreda i pujar al Pla de la Calma per les masies La Codina (runes), La Figuera, Ermita de Sant Isidre, masia el Clot, Ermita de Sant Cebrià de la Mora, la Caseta i anar a esmorzar a Collformic, tornar per Serradusà i el Pujol.

Sortida des de Sant feliu de Guixols i pel carrilet anar a esmorzar a Can Cassoles de Llagostera, tornar a Sant Feliu pel mateix lloc

Sortida des de Dosrius, Canyamars, Collsacreu (esmorzar al restaurant Collsacreu), Vallgorguina, Corredor i Dosrius. (45 Km. i 1.200 metres de desnivell acumulat)

Crònica del Josep Maria

1ª etapa: Pto. del Carmen – Orzola

2ª etapa: La Graciosa

3ª etapa: Orzola – Famara

4ª etapa: Famara – Playa Blanca

5ª etapa: Playa Blanca – Pto. del Carmen

Sortida llarga pel riu Llobregat amb pujada a Sant Ramon per la part més forta, esmorzar a Can Pep del Prat de Llobregat.

Una experiència inoblidable, a principis d'any em vaig proposar com a meta la Quebrantahuesos, són d'aquelles marxes mítiques que no pots deixar de fer abans de morir-te com a ciclista, sóc conscient que la meva vida com a ciclista ja esta limitada, però la il·lusió i les ganes continuen intactes, al final hauré de dir allò de Déu meu,Deu meu, perquè m'has tret les forces i no les ganes.
Crònica del dia:  Arribo a la meta una hora abans i només faltava jo, estava al tope, una altra vegada em tocara sortir dels últims. De sortida com sempre maricon l'últim, gairebé sense adonar-me'n em trobo pujant el Somport i em trobo bé, com és el primer port es fa assequible, encara que llarg, comença la baixada vertiginosa cap a França i al mig de la baixada la temperatura baixa gairebé 20º, sort dels maneguets, mentalment t'estàs preparant per al Marie-Blanque l'os del dia, comença la pujada les rampes dures i sense descans però pujo bé a un fort ritme, la baixada una altra vegada jugant-és físic per no perdre posicions, vaig pensat que només em queda el Portalet i aviat comença aquest monstre, l'havia menyspreat però nois que “puertazo” am 30 km de pujada, al principi pujo com una moto i vaig passant gent, però aquest port es fa interminable i l' “Tio del mazo” m'està esperant en els últims 10 km cada quilòmetre es fa interminable has de guanyar-te metre a metre, i l'ambient és com el del “Tour de França” en les etapes de muntanya la gent t'anima i es posa a sobre teu,l’ fi ho corono i em llanço cap a la ultima taxachuela del dia “Hoz de Jaca” 2 km però amb mal asfaltat i rampes dures que les sues, un cop superat em llanço cap a Sabiñanigo amb un grup a roda amb el qual vaig creuar la meta. Amb 200 kms a les cames però amb molta moral per haver assumit aquest repte

Sortida des de Cardedeu, Cànoves, Pantà de Vallforners, Masia de Vallforners, Casanova de Vallforners, Pla de la Calma i esmorzar a Collformic, tornar pel Pla de la Calma, el Sui (1.319 m.), Palestrins, Can Cuc, vermut a Cànoves (Raco de la Cris)  i Cardedeu

Sortida des de Vallcarca, pujem pel camí de Campdasens, can Lluça, coll de Vallgrasa, Vallgrasa, Plana Novella, Coll de Fe, Begues, esmorzar al restaurant "El Cargolet", tornem per Olesa de Bonesvalls, Can Grau, Plana Novella, Mas Quadrell i Vallcarca.

Després d'haver fet la Transcatalunya l'any passat, en gairebé 15 hores el Jordi jo teníem en la ment aquest any anar més ràpid, teníem bones sensacions però amb molts dubtes, amb 180 quilòmetres i 3373 mts acumulat, que et pot passar de tot. A les cinc del matí ens presentem a la meta, i sortim gairebé dels últims, vam començar pujant a un bon ritme i passant gent constantment la idea era arribar a les primeres posicions així arribem al Coll de Pal 2094 mts. la baixada vertiginosa amb la pista en molt mal estat, arribem al La pobla de Lillet on encarem el segon port 1406 mts, vam tornar a pujar a fort ritme i avancem més posicions, gairebé a dalt, vam agafar a dos corredors al Carlos i Juan ara formant un quartet des del quilòmetre aprox. 50, vam anar junts fent relleus constantment pujant i baixant, quan no tirava un tirava l'altre a un ritme que no et deixava recuperar, arribem al control del menjar a les 9 hores, paràvem el just, am vaig creuar am algú de l'organització que va dir que era el número 27, no podíem perdre aquelles posicions costés el que costés traient forces d'on no n'hi han, seguim amb aquell ritme infernal, i am forta calor, els meus companys de viatge em doblaven l'edat però jo també estava fort i sóc més dur que el alcoià, quan vam veure la meta eren les 15:00 ho havíem aconseguit en 10 hores el Jordi el nº 26 jo el nº 27 tot un repte que mai oblidaré, mai havia fet tants quilòmetres aquell ritme, ens vam abraçar i estàvem súper orgullosos, l'organització un 10 de Probike, fins la propera (Veieu blog d'en Carlos Delgado)

Sortida des d'Arbucies i pujar fins al Pla de l'Espinal (1.227 m.) per la pista del Vilar, passem per la font de Marianegra i per Coll de Te, a mesura que anem pujant podrem observar les successives capes de vegetació, les sureres, els faigs, els avets, els roures i espectaculars sequoies, com arbres amb nom propi, veurem el faig gros del Pla de l'Espinal, l'Avet Blau de Santa Fe del Montseny, els sequoies de Can Cassades, el castanyer gros dels Roters.

Sortida circular des de Vilanova i la Geltrú al  Pantà de Foix, la ruta està extreta de wikiloc i és la número 468988

Després vam anar a esmorzar al restaurant marisqueria de Vilanova i la Geltrú "La Llotja" , un suculent "Rap a l'all cremat"

Video de fotos

Sortida des d'Anglès, pujar a l'Ermita de Santa Barbarà per la masia Pernau i Bellver, coll del Roscall, Collet de la Calcinera, collet de l'Espinau, Pi de l'Espinau, El Sobirà de Santa Creu d'Horta, Coll del Cirerer, minas d'Osor i esmorzar a Osor (bar restaurant La Fonda), torna a Anglès per la comarcal GI-542.

ideo de fotos

Sortida des de Sant Celoni (bombers), pugem pel camí de Sant Martí de Montnegre, Can Ginestar, Cal Paraire, Coll Genis i esmorzar al restaurant Collsacreu, tornar per Vallgorguina. (total 44 Km. i 1.089 metres de desnivell acumulat).

Sortim des de Vilafranca del Penedès, Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, Bellver, La Rovira Roja, Fontrubi, coll de la Barraca, Serra del Bolet i esmorzar a Sant Juan de Mediona (El Caliu), tornar per Castell de Mediona, Sant Quintí de Mediona (fonts Les Deus), Santa Maria de Bellver, Les Cabanyes i Vilafranca.

rònica del Josep María

Sortim des d'el velòdrom d'Horta, pugem per la carretera alta de Torre-baró, coll de la ventosa, Font groga, carretera de vallvidrera i esmorzar a Santa Creu d'Olorda. tornar per ? (total 49,8 Km.)

Sortim

Sortim des d'el velòdrom d'Horta, pugem per la carretera alta de Torre-baró, coll de la ventosa, trialera i camí de Can Catà, Cerdanyola i anar a esmorzar a Can Grau, tornar per can Coll, Can Borrell, Sant Medir, Coll de Valldaura, Forat del vent, Can Masdeu i Velòdrom (total 49,8 Km.)

Sortida per conèixer de prop els llocs i els paisatges més entranyables de la biografia del bandoler Joan Sala Serrallonga. La Ruta passa per part del camí de gran recorregut GR 178, esmorzar al restaurant de la Mare de Déu del Coll. (crònica del Quim) Aquesta ruta la vam fer l'any 2006, veieu pàgina web Si voleu saber més del Mas Serrallonga cliqueu aquí

(Video de fotos)

El dissenyador dels mallots de la Penya és en Jaume Casanovas fill del nostre company Josep Maria, veieu la seva pàgina web.